8 de març – Dia Internacional de les Dones

“Córrer com una nena”

Què significa fer una cosa com una nena? [enllaç al vídeo]

El nostre model social està basat en una divisió sexual del treball que fa segles que es manté i que assigna els homes a l’esfera productiva (espai públic) i les dones a l’esfera reproductiva (espai privat). Així, els homes són educats i es construeixen com a patriarques, amb poder i autoritat; mentre que les dones són educades i es construeixen en una posició subordinada, de disponibilitat incondicional i obligació moral cap a la cura.

Tot i les diferents lluites socials com les lluites feministes, el model s’ha anat adaptant i ha continuat perpetuant les desigualtats que genera. Per exemple, a partir dels anys 80 en el context espanyol, les dones s’han anat incorporant en més mesura al mercat laboral, però els homes no s’han incorporat de la mateixa manera a les tasques domèstiques i reproductives. Aquesta pauta té com a conseqüència la “doble jornada laboral” per a les dones i que la conciliació s’expliqui com un problema femení, quan en realitat és un problema social.

Encara que les tasques de les dues esferes, productiva i reproductiva, són necessàries per a la vida humana, les primeres han gaudit històricament de més reconeixement social ja que són les tasques associades a la masculinitat. Mentre que el treball domèstic i de cures no gaudeix de reconeixement i, de fet, no es considera “treball” ni es comptabilitza en els càlculs del PIB.

Frases com “córrer com una nena” ensenyen a nens i nenes que hi ha una manera menys adequada de fer les coses: la de les nenes, contribuint a reforçar un ordre social en el que hi ha un gènere que es considera inferior que l’altre i que, per tant, li correspon tenir menys reconeixement en allò que fa. Però els rols masculins i femenins són producte del nostre sistema social, i, per tant, no tenen arrels biològiques. Les relacions de poder que provoquen desigualtats de gènere necessiten la violència per mantenir-se, per aquest motiu, cal continuar educant i reflexionant per detectar aquestes formes i erradicar-les en totes les esferes de la vida.

Família patriarcal, maternitat forçada, educació androcèntrica, heterosexualitat obligatòria, religions misògines, història robada,
treball sexuat, dret mono-sexista, ciència miop a allò femení…
gestos, silencis, mirades, signes, missatges que constitueixen i designen en dones i homes,
des que neixen, la posició social que ocuparan,
el rol de gènere a través del qual exerciran posicions de poder o de subordinació.
És una violència que converteix en natural allò que és un exercici de desigualtat social
Núria Varela a “Violència simbòlica” (2013)

Què és la càrrega mental o quan l’estrès té gènere

La càrrega mental és la “motxilla mental” que carreguem en el nostre dia a dia. Es tracta del conjunt de pensaments i tensions que té una persona per les exigències de l’esforç mental i emocional que genera un determinat context en l’àmbit laboral, familiar o domèstic. Aquesta càrrega la generen totes les tasques pendents en les que ens considerem responsables en els nostres micro-universos. Generalment, són recordatoris de tot el què hem de fer, organitzar i planificar, i és una càrrega que “pesa” quan no se’n comparteix la responsabilitat.

Segons un estudi realitzat per P&G, el 71% de les dones pateix càrrega mental davant de només el 12% dels homes que n’experimenta. Tot i que s’està produint un canvi notable en la societat, actualment, la logística, planificació, coordinació i presa de decisions en la llar incideix més en les dones que en els homes. I aquesta situació s’intensifica amb la maternitat.

Per altra banda, la crisi social i sanitària que ha generat la pandèmia del coronavirus està afectant en major mesura a les dones. Nombrosos estudis, alguns d’ells publicats en prestigiosos mitjans científics com la revista Lancet (1), han estudiat l’afectació de la Covid-19 en funció del gènere, i les dades indiquen que, durant l’etapa de confinament i estat d’alarma, les dones van assumir una major responsabilitat que els homes en les tasques domèstiques i en l’atenció dels fills i filles. Aquesta crisi sociosanitària va servir per tornar a posar el focus en aquesta càrrega que es pateix de manera silenciosa i, moltes vegades, de manera inconscient.

Articles que podeu consultar per a més informació:

• https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(20)30526-2/fulltext (1)
• https://smoda.elpais.com/feminismo/carga-mental-tarea-invisible-recae-sobre-las-mujeres

Qüestionari: esbrina si pateixes càrrega mental

Contesta el test sincerament. Veuràs que al costat de cada resposta hi ha una puntuació, anota els teus punts i suma’ls en acabar el qüestionari per saber el teu nivell de càrrega mental.

1. Qui s’encarrega de revisar les ungles dels fills i filles i de retallar-les?

• Jo… sinó el nen o la nena tindria unes urpes enormes. (2 punts)
• Ho fem junts, és una responsabilitat compartida. (1 punt)
• La meva parella és qui s’encarrega majoritàriament d’aquestes coses. (0 punts)

2. Qui controla plegar la roba i assegurar-se que estigui ben organitzada als armaris? (regalar la roba que ja no es necessita, comprar roba nova si escau, tenir-la organitzada perquè els infants siguin autònoms a l’hora de vestir-se…)

• Doncs jo. La meva parella és un desastre en el tema d’organitzar la roba. (2 punts)
• Ho fem junts, és una responsabilitat compartida. (1 punt)
• La meva parella és qui s’encarrega majoritàriament d’organitzar la roba de la família. (0 punts)

3. Si rebeu visites a casa, qui s’encarrega dels preparatius de casa? (recollir la casa perquè estigui presentable, pensar el menú que acomodi a tothom, parar la taula de manera especial,…)

• Doncs jo. La meva parella només s’ocupa d’anar a comprar el que falta per menjar o per casa (2 punts)
• Ho fem junts, és una responsabilitat compartida. (1 punt)
• La meva parella és qui s’encarrega majoritàriament d’organitzar el menú i de netejar la casa per tenir-la presentable. (0 punts)

4. Imagina que casa teva és una empresa que té quatre departaments: 1) alimentació, 2) neteja de la llar, 3) deures i tasques de l’escola dels infants (incloent extraescolars), 4) visites mèdiques i higiene dels infants… Qui dirigeix cada departament?

• Jo dirigeixo tots els departaments o al menys tres d’ells. (2 punts)
• La meva parella en dirigeix dos i jo els altres dos. (1 punt)
• La meva parella els dirigeix tots (o al menys tres d’ells). (0 punts)

5. Podries dir que al cap tens “un llistat infinita de coses a fer” que et causen una mica d’estrès?

• Si (2 punts)
• Infinit tampoc. (1 punt)
• No (0 punts)

6. A l’hora de delegar una tasca… com et sents? Tria una de les opcions següents:

• Em genera ansietat, perquè sé que la meva parella no ho farà bé. (2 punts)
• Em sento obligat/da a acceptar que es farà d’una altra manera, i ho respecto. (1 punt)
• Em sento reconfortat/da i amb un pes menys a sobre. (0 punts)

7. Quina seria la teva reacció si la teva parella et digués que s’ocupa d’una tasca concreta important, per exemple, portar els infants a un aniversari i comprar-ne el regal?

• Em faria por no saber què comprarien, ni quines coses els deixarà menjar a la festa. (2 punts)
• No m’afectaria, em semblaria bé. (1 punt)
• M’alliberaria, així podria descansar una mica o dedicar aquell temps a altres tasques. (0 punts)

8. Coneixes el “run-run”? És a dir, durant el dia passen pel teu cap milers d’assumptes pendents, tots relacionats amb la llar i la família, fins al punt que mentre ets a la feina els vas repassant sovint?

• Totalment, des que em llevo fins que m’adormo porto el “run-run” al cap. (2 punts)
• Una mica sí, però tampoc em molesta tant. (1 punt)
• No, realment no hi penso gaire. (0 punts)

9. Has arribat a pensar que tot se solucionaria abans si les coses les organitzessis i fessis tu?

• Sí, és el que normalment passa. (2 punts)
• A vegades sí que em passa, sobretot si són coses relacionades amb la llar. (1 punt)
• No, no em passa això. (0 punts)

10. La teva parella t’ajuda si li demanes, però li has de demanar, estàs d’acord?

• Molt d’acord. (2 punts)
• Més o menys d’acord. (1 punt)
• No estic d’acord. (0 punts)

De 15 a 20 punts: Tens càrrega mental
Portes una càrrega mental important, i si tu no ho sabies… segurament, la teva parella tampoc s’ho imagina. Hauríeu de parlar d’això i trobar una solució.

De 7 a 14 punts: Sembla que hi ha equilibri
Les teves respostes no mostren tensió ni saturació de feines. Enhorabona, sembla que a casa vostra hi ha equilibri en el repartiment de les tasques de la llar i la família.

De 0 a 6 punts: Tu no la pateixes, però… has parlat d’això amb la teva parella?
Per les teves respostes sembla que no pateixes cap tipus de càrrega mental, però aleshores, qui la porta? Probablement sigui la teva parella la que estigui assumint aquesta càrrega i l’estigui patint. Parleu-ne, la comunicació en una parella és essencial per evitar desequilibris.

Manifestem-nos!

Totes les persones feministes que lluiten per la llibertat i el respecte a la diversitat ens trobarem el dimarts 8 de març a la cruïlla dels carrers Francesc Layret i Sant Anastasi a les 18 hores per participar en el seguici de la Comissió Unitària 8M. Porteu les vostres pancartes i samarretes!