25N – Dia Internacional contra les violències envers les dones

Avui és 25 de novembre i, com cada any, se celebra el Dia Internacional per a l’eliminació de les violències envers les dones. Des de la Comissió de Gènere i Interseccionalitat de l’AFA de l’Escola hem adaptat i gravat un nou conte perquè pugueu treballar amb els vostres fills i filles la prevenció d’aquest tipus de violències.

Els mites de l’amor romàntic

En l’àmbit de les relacions de parella, el model de l’amor romàntic es presenta com l’única manera d’amor de parella possible, i legitima determinades relacions de poder, encobrint i justificant els rols de gènere. Els mites de l’amor romàntic dificulten la detecció i gestió de malestars i conflictes per por de trencar un amor idealitzat, generen frustracions i són un obstacle per a la identificació de situacions de risc.

Ens cal conèixer aquests mites i entendre com funcionen socialment al nostre entorn:

• Creure que l’amor és cec o en l’amor a primera vista és creure que podem enamorar-nos d’algú sense conèixer aquesta persona, i no ens permet reflexionar i qüestionar a l’inici d’una relació.
• Creure que l’amor és per sempre fa més difícil trencar una relació que no va bé. Pensem que tot pot arreglar-se amb la força de l’amor. És el mite que més funciona en el cicle de la violència quan, després d’un episodi violent, apareix la fase de reconciliació amb promeses de canvi.
• Creure en l’existència de la mitja taronja, pensar que hi ha una persona feta a la mida de l’altra que l’acabarà de completar dona una idea de persones incompletes que només es realitzen a partir de l’amor, cosa que atempta contra l’autoestima i l’autonomia de les persones.
• Creure que les gelosies són una mostra d’amor i pensar que l’amor veritable es demostra amb exclusivitat sexo-afectiva minva la pròpia autoestima i ens fa dependents dels desitjos de l’altre.
• Creure que qui t’estima et farà patir ens pot fer naturalitzar situacions de violència.

 Paraules d’amor senzilles i tendres

La majoria de contes i cançons representen el model patriarcal, que apareix en gran part del joc simbòlic en edats molt primerenques. La interiorització d’aquest model, per tant, es fa de manera molt ràpida i n’arriba a naturalitzar les característiques, de manera que es constitueix com una violència simbòlica més. Malgrat que algunes persones transgredeixen en algun moment aquestes normes, el sistema continua funcionant i pressionant perquè cadascú compleixi el rol que li pertoca segons els estereotips.

Us proposem una activitat ben senzilla que podeu fer a casa per reflexionar sobre les violències més o menys subtils que podem trobar darrera de les cançons d’amor, tant de les més antigues com de les més actuals.

Escolteu cançons d’amor que conegueu i analitzeu junts/es les seves lletres, intentant:

• Identificar i reflexionar sobre els estereotips de gènere que la cançó associa als models de masculinitat i feminitat.
• Analitzar els tòpics referents a l’amor i els indicadors que ens poden alertar de relacions abusives o violentes.
• Parlar sobre el rebuig davant d’actituds i comportaments que naturalitzin aquestes relacions.

A través de les cançons, però també del cinema i la publicitat, podem analitzar de forma crítica els models afectius que predominen a la nostra societat, i fer servir aquesta anàlisi per construir o reconstruir el nostre propi model de relacions basades en el respecte, sense desigualtats i sense violències.