L’EAP és l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic. Un matí a la setmana ve una psicopedagoga de l’EAP a l’escola per atendre els casos amb necessitats educatives més greus, amb dictamen (fer valoracions, orientacions als docents, orientacions de cara a la secundària, entrevistes a les famílies…)
Es queixen que al menjador i al vestíbul hi ha molt soroll i proposen demanar a pares i mares arquitectes que en facin un estudi altruista o contactar amb l’arquitecte de l’escola. Traslladem la proposta a la direcció de l’escola.
Ens pregunten quina “política” de deures fa servir l’escola, si hi ha alguna norma al respecte. Desde l’escola ens contesten que és difícil d’explicar en un escrit curt. Pensem que potser es podria obrir debat a la web, i que tothom hi pugui dir la seva.
Ens arriba una proposta on citen que a l’escola Gitanjali tenen nois\es estrangers per un any que parlen anglès amb els nens/es al pati, classes de plàstica… i ho fem arribar a la directora de l’escola. Ella ens contesta: El curs passat ho vam sol·licitar: auxiliars de conversa al Departament, però només els acaben adjudicant a
Les unitats de suport a l’educació especial (USEE) són unitats de recursos per afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris amb el compromís de la comunitat educativa per avançar com a escola inclusiva. Aquesta unitat té un número màxim d’alumnes, que en aquest moment és 10 (a l’escola aquest
Us presentem la comissió Família-Escola que vam iniciar a final del curs passat i que té per objectiu facilitar la comunicació entre l’escola i les famílies de manera bidireccional, aportant informació, propostes, nous punts de vista, altres maneres de fer i recursos perquè creiem que l’educació és cosa de tots. Pretenem donar veu a les famílies
