11 de febrer – Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència

Les dones científiques de la nostra escola

A continuació us presentem algunes de les dones científiques que tenim a l’escola. No us perdeu el vídeo en què ens expliquen els seus estudis, la seva recerca i la seva professió científica:

Perquè la ciència és de totes i per a totes, només cal triar els camins per obrir-ne de nous.

#NoMoreMatildas

T’imagines què hauria passat si Einstein hagués nascut dona? Doncs que, probablement, avui no sabríem qui és Einstein. I és que els mèrits dels seus descobriments se’ls hauria emportat algun company de recerca… o fins i tot el seu marit.

Aquest fenomen, que es coneix com Efecte Matilda en honor a Matilda Joslyn Gage, la primera activista en denunciar-ho, assenyala la injustícia que ha ignorat, de forma sistemàtica, les troballes de brillants científiques al llarg de la història. Creiem que la manca de referents femenins té un impacte en les aspiracions professionals de les nenes que es tradueix en una menor presència a les carreres científiques (STEM).

La campanya #NoMoreMatildas vol recuperar aquestes figures, portant-les als llibres de text perquè despertin amb el seu exemple, les seves troballes i les seves aportacions, la vocació científica de totes aquestes nenes a qui fins avui, s’ha fet pensar que la ciència era cosa d’homes.

Ciència com a carrera professional

Encara avui, les dones que trien carreres científiques, tecnològiques o d’enginyeria són una minoria. Segons l’ONU, menys d’un 30% de les dones desenvolupa una carrera científica (STEM), però aquest percentatge és encara més petit en tecnologia de la informació i la comunicació, el 3%; ciències naturals, matemàtiques i estadístiques, el 5%; i enginyeries, construcció i manufactures, 8%.

Segons la UNESCO, es consideren disciplines científiques: Lògica, Matemàtiques, Astronomia i astrofísica, Física, Química, Ciències de la Vida, Ciències de la Terra i de l’Espai, Ciències Agronòmiques, Ciències de la Salut, Ciències Tecnològiques, Antropologia, Demografia, Ciències Econòmiques, Geografia, Història, Ciències Jurídiques i Dret, Lingüística, Pedagogia, Ciències Polítiques, Psicologia, Ciències de les Arts i les Lletres, Sociologia, Ètica, Filosofia.

Quan parlem de ciències, sempre pensem en ciències pures, naturals, de la salut i enginyeries, i deixem de banda les ciències socials i humanes, on les dones han arribat a la universitat de manera més igualitària. Voldríem, però, destacar dues reflexions: en primer lloc, el percentatge de dones que cursen carreres socials i humanes no es tradueix en el percentatge de dones que desenvolupen una feina en llocs d’investigació o lideratge d’equips; i, en segon lloc, malgrat que cal un esforç més gran per aconseguir una plena igualtat a les ciències pures, naturals, de la salut o enginyeries, no hem de deixar de treballar en la visibilitat de la recerca i el coneixement de les dones en camps on hi participa més activament. La presència més notable de les dones en les ciències humanes i socials no fa que la seva reivindicació sigui menys important.

De la mateixa manera que tenim assumit que és en països en desenvolupament on cal incidir més en la presència de les dones als estudis científics, no hem de deixar de lluitar per aquelles dones dels països desenvolupats que també s’esforcen per aconseguir dedicar-se a la ciència.

Segons un informe de la Generalitat de Catalunya, l’any 2017, a Catalunya, les dones representaven el 65,53% de l’alumnat d’Humanitats però només el 24,97% de l’alumnat d’Arquitectura i Enginyeria. Per altra banda, si el 57,2% de l’alumnat de Grau, Màster i Doctorat són dones, per què aquest percentatge no es trasllada a la visibilitat de la seva recerca, de les seves publicacions, de la seva presència als mitjans de comunicació i en el seu lideratge en empreses i institucions? La resposta és, en molts casos, perquè no tenen les mateixes oportunitats per desenvolupar les seves carreres professionals universitàries, i moltes han d’abandonar la docència i la recerca abans de començar.

Durant la pandèmia de la COVID19, diversos articles han posat de manifest que les aportacions científiques basades en les publicacions de resultats han sigut molt menors en les dones. Això es deu al fet que les dones que tenen persones a càrrec (principalment fills/es, però també altres familiars) es veuen penalitzades en contra dels seus col·legues, ja que és en les dones on recau principalment la cura de la llar, de les persones dependents i de l’educació dels fills/es.

Perquè la tria de la nostra carrera, el nostre camp de treball i el desenvolupament ple de la nostra professió no ha de dependre de la nostra condició de gènere.