Com està canviant tot? Com eduquem en un món incert i que al futur seguirà sent-ho?Sigui com sigui, ha afirmat la Roser Sellés, coach i experta en PNL, el món la intel.ligència emocional ens ajudarà.
El taller “Preparar, amb els nostres fills i filles, el dia de demà. Proposta d’Intel·ligència Emocional” ens ha servit per marxar a casa amb algunes preguntes bàsiques que tots el pares i mares, com a responsables de l’educació dels nostres fills, ens hems de plantejar.
“Children see, children do“:
Comencem el taller amb un missatge clar: els nostres fills aprenen el que veuen. Nosaltres som el model. Si nosaltres gestionem les emocions, els nostres fills n’aprendran.
Però no ens hem de culpar del que no fem bé, hem de ser conscients dels errors per aprendre’n, fer-ho millor i oblidar. Si els nens veuen que no som perfectes aprendran a acceptar que som humans i que es pot demanar perdò, perdonar-se i seguir endavant.
Què és educar?
En grups reflexionem sobre el que vol dir educar. En resum, hem arribat a la conclusió que és el següent:
- Guiar, acompanyar, donar exemple.
- Donar valors, amor.
- Ensenyar comportaments, autosuficiència, a relacionar-se.
- Posar normes i limits, ensenyar què està bé o malament.
Qui o què educa?
- La família més propera.
- L’escola.
- L’entorn i la societat en que vivim.
- Televisió, llibres, jocs… I si veuen sols o acompanyats un programa, els comentaris que es fan…
A mesura que el nen creix el cercle d’influència creix.
Qui és el màxim responsable de l’educació?
- Els pares són els màxims responsables, al menys durant la infància.
- …Perquè encara que estiguin moltes hores a l’Escola o amb els avis, qui decideix que estiguin amb els avis o vagin a x escola?
I després de tota la formació i informació… I ara què?
El que ens diferencia són les actituts. No n’hi ha prou amb les notes i el coneixement. Cal tenir passió, ser el millor en el que fas. I això s’aconsegueix amb passió, amb innovació, adaptant-se.
Hem d’ensenyar els nostres fills a superar els problemes sense enfonsar-se, a adaptar-se i saber ensortir-se’n.
Atenció amb les expectatives i els rols. Tots tenim molts rols, som professionals, pares, amics… Pot ser les expectatives dels pares no coincideixen amb les dels fills.
La Intel.ligència emocional:
Significa saber reconèixer les nostres emocions, les dels altres i gestionar-les segons els context i en funció de l’objectiu. Sigui com sigui el món futur, voldrem relacionar-nos de la millor manera possible.
SERVEIX… Per crèixer com a persones i així millorar les nostres relacions. Per ser més eficients, més lliures i més feliços.
La intel.ligència intrapersonal (reconèixer les meves emocions) i la interpersonal (reconèixer les emocions dels altres) conformen la intel.ligència emocional.
Les emocions són pura química, una alteració de l’estat d’ànim intensa i temporal, agradable o penosa, que va acompanyada d’una reacció física. Ens serveixen, totes, per sobreviure.
Tenim percepcions, que generen pensaments en funció de les experiències viscudes. Sentirem una emoció amb una reacció fisiològica que ens farà actuar d’una determinada manera i tindrà unes conseqüències.
Si davant una situació no m’agrada com actúo ni les conseqüències, la propera vegada hauré d’actuar diferent. Per exemple, si quan m’enfado reacciono cridant, haig d’aturar el pensament que m’enfada.
Cada pare i cada fill és diferent i per tant actuarem diferent a d’altres persones. La qüestió és que si penso diferent, la reacció serà diferent. Si canvio la percepció també canviaré tota la resta. A mesura que ens allunyem d’una situació, la percepció és més ample.
La gestió de les emocions es pot fer canviant: percepció, pensament o fisiologia (emoció i reacció no, en són les conseqüències). El canvi de percepció és el més difícil seguit del pensament. Però no és automàtic, la gestió emocional s’apren.
Respirar profundament, comptar, marxar, fer una pausa, fer esport… Ajuden a gestionar les emocions.
Les famílies de les emocions:
Totes les emocions serveix en i no hi han emocions no es ni dolientes, el que hem de saber és gestionar-les.
- Ira: per defensar-se. Lluita. Defensa dels drets. Quan ens enfadem no raonem, per això de vegades no ens convè.
- Tristesa: el cos gasta el mínim i ajudar a pensar, reflexionar, analitzar i trobar solucions. Sol vincular-se a la pérdua i ajusta a adaptar-se a la nova situació. Quan els fills están tristos és el moment de fer raonar i pensar. Hem de trobar el moment.
- Alegria: serveix per celebrar, per compartir, la seva funció és que volguem repetir. Tampoc és bon moment per enraonar.
- Por: per fugir o bloquejar-se/ aturar-se (per passar desapercebut).
Goleman afegeix:
- l’amor: serveix per sobreviure i perpetuar. Per acostar-nos.
- La vergonya; saben que hem fet una cosa malament i volem ser acceptats. La funció és amagar-se (per evitar el perill).
- Sorpresa: serveix per observar, centrar-nos en allò que ens sorpren. Va bé per trencar estats emocionals.
- L’aversió i el fàstig: serveix per analitzar si una cosa ens convé o no, per allunyar-nos d’ub possible perill.,
Decàleg final d’actituds i conductes emocionalment intel·ligents:
- Ser coherents amb nosaltres mateixos: amb el que sentim, pensem i fem. Només així tindrem autoritat moral. No té sentit ensenyar als nostres fills uns valors que no matenim o no creiem nosaltres mateixos.
- Autocontralar-nos nosaltres mateixos… perquè els nostres fills també en siguin capaços. La nostra conducta és el seu principal referent.
- Expresió sincera de sensacions, d’emocions, i de pensaments: és importat no prohibir cap emoció. El més adient és donar-li la sortida correcta. No triem l’emoció, però podem triar la conducta que genera i hem d’aprendre a diferenciar-ho.
- És important respectar els espais d’intimitat: que siguem pares no ens autoritza a enviar la intimitat, això només genera agressivitat.
- Respectar els temps i practicar la paciència: les presses porten al camí de la violència.
- Cerquem la motivació interna en compte dels reforços externs (com els càstigs o els premis): hem de valorar el que fan bé, donar responsabilitats, donar les gràcies, i com deia la Maria Montessori, educar en comptes de domesticar.
- Temps de qualitat i atenció: demostrem als nostres fills que per a nosaltres són importants i que sentim amor incondicional.
- Acceptem els errors com a part innevitable del procès de creixement: hem de treure els aprenentages dels errors i deixar de culpar-nos o empenedir-nos perquè no serveix per a res. Hem de saber diferenciar entre error i fracàs.
- Expressem sovint agraïment a la vida i aprofitem el seu efecte positiu.
- Aprenem a deixar anar: el que som resta amb nosaltres, el que tenim podem deixar de tenir-ho.
Acabem amb un missatge positiu: vull que em mostreu el camí, però no d’una forma fàcil, sinò de la forma correcta; pares, m’esteu ensenyant a viure ho sapigueu o no.
Bibliografia recomenada:
- INTELIGENCIA EMOCIONAL – Daniel Goleman
- ECOLOGIA EMOCIONAL – M. Mercè Conangla i Jaume Soler
- ÁMAME PARA QUE ME PUEDA IR – M. M. Conangla i J. Soler
- BRÚJULA PARA NAVEGANTES EMOCIONALES – Elsa Punset
- LAS 3 PREGUNTAS – Jorge Bucay
- EL LABERINTO EMOCIONAL – José A. Marina
- INTELIGENCIA EMOCIONAL CON PNL – Salvador A. Carrión
Més informació:
Formació impartida per Roser Sellés, coaching & PNL.
