Camins Escolars

Grup de treball dedicat a crear els camins escolars.

  • Fase 1: Estudi de mobilitat dels alumnes
  • Fase 2: traçar els diferents ramals del camí escolar i solucions a la mobilitat dels alumnes (pàrquing de patinets i bicicletes).

Recull de Recursos


NOTÍCIES

Sota el lema, entorns escolars segurs i pacificats, un grup d’escoles de Barcelona va iniciar la #revoltaescolar exigint que els carrers als entorns de les escoles fossin per les famílies. Al seu manifest, expliquen com a Barcelona el vehicle privat té prioritat a ocupar els espais urbans, cosa que va en detriment de la salut i la seguretat de les escoles i les nostres famílies. A més transport privat, més contaminació ambiental i acústica, més incivisme i més perillositat. Podeu consultar-ho aquí: https://www.revoltaescolar.cat/

Per aquest motiu, van iniciar una sèrie de talls de carrer dos divendres al mes per sensibilitzar la necessitat de pensar la ciutat per a les persones. I, per què ara? Doncs perquè molts centres han hagut de moure accessos a conseqüència de la pandèmia, i molts ens hem trobat que els entorns de les escoles són més perillosos d’allò que pensem.

Des de Badalona, algunes escoles ja s’han sumat a la crida: Ventós Mir, Progrés, Badalona Port i l’IES la Llauna, i també les entitats de Massa Crítica, FAMPAS, AVV i Pacifiquem Enric Borràs. L’AFA de l’escola Jungfrau participa activament al grup de treball i dona suport a la mobilització. Si alguna família vol ajudar a organitzar un tall a la nostra escola, poseu-vos en contacte amb el grup de treball de Camins Escolars (caminsescolars.afa@escolajungfrau.net

Si alguna, de manera individual, vol ajudar i sumar-s’hi, el divendres 12 de febrer es tallarà a les 16:30 davant l’escola Progrés (carrer Indústria amb Providència) i davant Badalona Port (carrer Indústria amb carrer Cervantes).

Us adjuntem un resum de la taula rodona sobre mobilitat a Badalona en la qual vam participar el passat 14 de març. Podeu llegir la intervenció complerta que va fer la Raquel López, mare de l’escola, sobre els camins escolars. Us adjuntem enllaç al diari que ens va demanar un resum de la ponència i que va publicar un especial sobre mobilitat i educació.

http://independentbadalona.cat/setmanari/documents/35-zxcvb-1.pdf

Esperem que aquest post us sembli interessant i ens deixeu algun comentari.

Diego Guerrero de la Taula de Mobilitat Badalona- FAVB va comentar l’estat del transport en superfícies (autobusos) on va destacar l’augment de línies entre el 2000 (12 línies) i el 2019 (21 línies). Va valorar positivament les parades dobles i les pantalles informatives i va demanar augmentar les plataformes a les voreres, marquesines contra les inclemències del temps i més carrils bus. Respecte al tren i tramvia aposten perquè arribi la T4 del trambesos fins el port de Badalona i desplaçar el tren cap a l’interior de la ciutat tot deixant només un testimoni històric d’aquesta via que va ser la primera que es va construir a tota Espanya a l’any 1848. Respecte al metro, sorprèn que la 4a ciutat de Espanya pel que fa a nombre d’habitants no estigui millor connectada. Es constata que no hi ha pressió veïnal i que l’aposta municipal ha sigut sempre potenciar els autobusos. Se li va traslladar les dificultats que tenim les families de casar els horaris dels autobusos amb els de l’entrada i sortida de l’escola així com alguns casos que ens heu fet arribar d’infants que no poden acudir a escola en aquest mitjà perquè el conductor no s’atura a la parada si no hi ha un adult acompanyant.

Mònica Garcia, membre de la Massa Crítica, va explicar la historia d’aquest moviment i va ser molt significativa la seva intervenció màgica ja que “per art de màgia, Badalona és la única ciutat que perd carrils bicis”. Massa crítica és un grup d’usuaris de la bicicleta que al 1992 a San francisco van adonar-se’n que per transitar per les ciutats sense perill havien de ser força gent per guanyar terreny als vehicles. Als anys 90, a Badalona teniem el Badabicis i al 2000 es va iniciar la festa de la bicicleta dins la setmana de la mobilitat. Va parlar del Pla director del carril bicicleta del 2002, el Pacte per la mobilitat del 2006, El PMUS que obligava als municipis, el bicivia que s’havia de fer al 2018. En conclusió, Badalona no ha avançat res en el tema del desplaçament en bici i, a més, ha perdut carrils bici (el que anava de marques de montroig a pep ventura). En el torn de preguntes es va descartar per seguretat dels ciclistes fer un mateix carril bus-bici.

Daniel Julià, va presentar la cooperativa Som Mobilitat que s’està instal·lant a Badalona, la seva missió és la reducció del parc privat de vehicles, a través de la compra col·lectiva de vehicles com ara bicicletes i cotxes elèctrics, compartir cotxe elèctric, etc. Es un servei que s’adreça a usuaris finals però també a administracions públiques. El preu del servei inclou la càrrega i en alguns casos hi ha descomptes i gratuïtat en els peatges. Volen evitar que hi hagi 115.000 cotxes en una població de 207.000 habitants. Fer-se soci és molt senzill, pagues 10€ de fiança que et retornen quan marxis de la cooperativa. Posterior a la taula, en el Badaterra, es va presentar el primer cotxe electric a disposició dels socis de la nostra ciutat.

Raquel López, va exposar la situació dels camins escolars a Badalona i, en especial, les demandes de millora del camí dels Romans. En el torn de preguntes, va sortir la necessitat de fer més pedagogia des de les AFA a les families respecte els riscos per la salut i per el medi ambient quan s’utilitza el transport privat.

“D’on sorgeixen els camins escolars?

Els camins escolars neixen com a concepte al 1970 en què diferents ciutats europees els plantegen com una eina per reduir els accidents en les zones properes a les escoles. Posteriorment, el concepte s’ha anat desenvolupant i vinculant a l’augment de l’autonomia dels infants com un dret inherent al seu creixement  i a la mobilitat sostenible dels pobles i les ciutats.

A Badalona neix del treball realitzat per la comunitat educativa de l’Artur Martorell i el Lola Anglada, una feina que va ser inspiradora per altres escoles.

Per què hauriem de posar en valor els camins escolars?

La nostra societat te un discurs molt paternalista versus els menors, s’han de protegir i son una inversió de futur però no s’han preocupat perque la infancia i la joventut tinguin cabuda en l’espai públic. Molts parcs s’han encerclat amb tanques, hi ha senyals de prohibit jugar a pilota, hi ha una certa visió negativa dels joves o menors que estan al carrer.

Tanmateix hem oblidat que caminar és la forma natural de desplaçar-se i que té beneficis per a la salut integral tot i que hem sapigut posar de moda hàbits saludables contra el sedentarisme amb modalitats com el nordic walking o el running gràcies a determinada publicitat de grans marques.

L’autonomia dels infants per desplaçar-se per la via pública ens preocupa molts als pares i les mares perquè ho relacionem amb la seguretat dels carrers i amb la necessitat de protegir la nostra descendència. En aquest sentit, recomanem la visualització d’un video fet per families a Madrid (Muevetepormadrid.es/caminar/la ciudad amiga de la infancia).

Respecte la seguretat dels entorns escolars, m’agradaria destacar les paraules del pedagog italià Francesco Tonucci “no es pot garantir que mai passi res, atès que el risc hi és al espai públic i a la vida mateixa” però les dades que va recollir durant 8 anys a Pessola i en 10 escoles va demostrar que els nens a partir de 8 anys ja són capaços d’anar sols a l’escola. Altres estadístiques  també mostren que els menors són susceptibles de rebre més agressions dins l’àmbit de la llar i per part del mateix entorn familiar que al carrer tot i això els mitjans de comunicació generen un impacte directe en la nostra percepció d’inseguretat del espai públic. La conseqüència infants i joves amb dificultats per accedir autonòmament a les escoles, poques possibilitats que juguin als carrers, poques possibilitats d’explorar els món que els envolta sense la mirada d’un adult. Si molts mirem enrere, a la nostra infància, ens adonarem que el trànsit de vehicles per la ciutat (velocitat i intensitat) és molt diferent del que teníem quan èrem petits. Els vehicles han pres el lloc als vianants  i es planifica per millorar el trànsit però no per fer una ciutat per a les persones. Els col·lectius per excel·lència que fan més ús del espai públic en els seus desplaçaments són les dones, els infants, la gent gran i les persones vulnerables economicament, el que provoca una perdua de protagonisme dins la planificació urbana de la ciutat.

Tant adults com infants patim els riscos per a la salut derivats de la contaminació acústica i de la emissió de gasos contaminants. La pacificació dels carrers i els propis camins escolars són una eina necessària per gestionar la salut pública de la ciutadania en un territori. Per tant, gestionar bé un camí escolar implica millores per a tothom, no només per l’entorn escolar.

L’absència d’una regulació clara o una difusió deficitària de la normativa reguladora de vehicles de mobilitat personal com ara rodes, plataformes i patinets elèctrics i la manca d’una xarxa de carrils bici a Badalona augmenta la pèrdua de transitabilitat de les voreres. Els vianants a poc a poc anem perdent espai a les ciutats.

Quins són els agents implicats en un camí escolar?

A l’escola Jungfrau el curs passat i aquest, a través de la nostra comissió de camins i de la comissió  que vetlla per garantir el manteniment  de l’acreditació d’ escola verda, vam iniciar la posada en marxa d’un camí escolar. Un camí que no hem fet sols, que estem construint en xarxa amb aavv, comerciants, etc. I on els infants tenen un paper molt important.  Les fases de la posada en marxa del camí no han estat fàcils i ens hem sentit molt poc acompanyats per l’ajuntament. Durant el govern anterior, ens reuniem amb la comissió de camins escolars on hi eren presents el tècnic d’educació i el de mobilitat, Educació Vial de G.U., DGT, FAMPAS Badalona, representants d’escoles  i de entitats veïnals, etc. Era una gran taula però molt diversa i va ser ric per les sinergies entre les persones però  desprès de l’avaluació del camí amic de l’artur Martorell i el Lola Anglada ja preveiem que tot quedaria en bones paraules, una bona inauguració i una pintada al pas de vianant.  Desprès de tot un curs reunint-nos, l’ajuntament tenia un pressupost per destinar però no tenia opcions de posar un semafor, de millorar la iluminació de can solei,… per dependències administratives.  Creiem que es va deixar perdre un capital humà important perquè aquestes reunions ara ja no es fan i que l’espai podía haver servit per elevar queixes, fer més pressió….

Què podiem esperar doncs que fèssin pel nostre camí? Doncs això, van inaugurar el camí dels romans amb el de la Mediterranea, vam pintar de verd uns quants passos de vianants sense explicar perquè aquells sí i d’altres no i fins ara… Ens vam sentir tractats com mers espectadors quan la feina s’havia fet a les escoles: sensibilització, aranyes de mobilitat, formació als pares.

Hem descobert que engegar un camí escolar, si es vol fer bé, es feina per ambdues parts. La part tècnica del Ajuntament i el grup motor des de les escoles i ens decep veure com s’inauguren camins com bolets. El primer any, un. El segon, dos…. I cap sense finalitzar.

Quines fases té un camí escolar?

Sensibilitzar les families una tasca assignada a l’AMPA però sense cap seguiment, ningú ens va preguntar què estàvem fent, quines activitats, quines dinàmiques…. Espavileu-vos!! Hauriem agraít suport amb la sensibilització: uns materials, uns fulletons… i suport en la dinamització dels itineraris. A Barcelona hi ha una coordinadora dels camins escolars que s’encarrega de reforçar el treball de les entitats i posar en contacte els diversos departaments (educació viària, mobilitat, consorci educació, urbanisme, medi ambient…). Dòna la transversalitat  necessària al projecte.

Desprès s’ha de fer l’aranya de mobilitat, implicant a tota la comunitat educativa,  per conèixer els sistemes de transport més utilitzats i els itineraris dels alumnes i esperàvem una aplicació tecnològica que mai va arribar. D’aquelles enquestes l’AFA no va veure retorn per escrit. Només una xerrada formativa a l’escola amb un grup molt reduït d’assistents realitzada per educació vial de G.U. que van orientar-nos una mica sobre els tempos de cada  proposta de millora formulada.

Des del curs passat fins ara hem quedat només tirant del projecte de Camins escolars, les escoles.

A continuació us trasllado algunes millores que ajudarien a concretar el nostre camí, però també molts altres només canviant els noms dels carrers.

  • Delimitar zones de velocitat limitada i posar elements decoratius a la vorera a tocar de l’escola deixant un aparcament Kiss and Go de dos cotxes al carrer Agusti Montalt
  • Tancar a les hores d’entrada i sortida escolar el carrer Rector per evitar accidents i donar prioritat als infants que acudeixen per aquesta via.
  • Millorar la il·luminació de carrers com el de Vila Val-llebrera i evitar-ne el deteriorament degut als múltiples solars buits que existeixen
  • Fer provisió de voreres continues on sigui el vianant el que tingui prioritat per davant del transit rodat.
  • Fer orelles en alguns passos de vianants per tal de reduir el desplaçament del infant o la persona gran entre vorera i vorera.
  • Prioritzar el pas de vianants en algunes cruïlles de molt transit rodat com ara la confluència del carrer Torrent de batllòria/Camèlies/ Vila val-llebrera

Demanem a l’ajuntament que ens faci un retorn acurat de com van les nostres propostes de millora

Demanem a l’escola, continuar el treball per al foment de l’autonomia en els infants, explorant col·lectivament el carrer i l’entorn més immediat al centre.

Des de l’AFA,  volem iniciar dos projectes….el pedibus (experiència de Xàtiva) per potenciar la col·laboració entre families i l’autonomia del infant i les multes simbòliques per sensibilitzar els conductors/es de vehicles privats sobre els obstacles que troben els infants en el seu desplaçament diari fins l’escola. Una experiència promoguda per l’ajuntament de Roma i que duien a terme els infants.

No voldria acabar aquesta intervenció sense fer ressó de l’accident d’aquesta mateixa setmana davant l’escola Badalona Port, on un pare ha estat atropellat per un camió davant mateix de l’escola, i em solidaritzo amb les seves reivindicacions. Les escoles de Badalona diem prou accidents, retorneu-nos els carrers als vianants. Camins amics, camins segurs.”

Des de la comissió de camins, estem dissenyant un petit joc però necessitem la vostra ajuda. Tots aquells i aquelles que ho desitgin: pares, mares, àvies, avis, germans, germanes, mestres i alumnes podeu participar fins el dia 1 d’abril al nostre concurs de dibuix. 

El repte: dibuixar un dimoniet o una dimonieta vestit/da amb bata que vagi caminant. Posa-hi color si et ve de gust.

Com participar: el teu dibuix ha de ser original en dinA4, l’has d’escanejar i enviar en format digital a caminsescolars.ampajungfrau@gmail.com, en el mail posa’ns el teu nom o el de la teva colla si l’heu fet en grup i la vostra edat i moooolta sort… un jurat decidirà el guanyador/a… la primera setmana d’abril.

El premi: el teu dimoniet o dimonieta serà la nostra mascota i protagonitzara el nostre joc. I l’autor rebrà un diploma i li farem una entrevista.

Corre, agafa un llapis i comença a dibuixar!!!

 

 

En el marc de les II jornades d’ecologia urbana participarem en  una taula rodona que porta per nom “Com podem avançar cap a l’ecomobilitat?”. Serà el proper dijous 14 de març a les 19:30h a la Sala d’actes de l’ajuntament de Badalona (plaça de la Vila, 1).  Una mare de la comissió de camins escolars de la nostra escola serà l’encarregada d’aportar la visió que tenim de les dificultats per fer uns camins més segurs i, en concret, del nostre camí escolar, el dels Romans. Tots i totes esteu convidats a l’acte que compartirem amb altres entitats com la FAVB (Federació d’associacions de veïns) qui té una taula de mobilitat, un grup d’usuaris de la bicicleta i la cooperativa Som mobilitat.

Apunta’t la data a l’agenda i segueix el verd 😉

http://ecobloc.blogspot.com/2019/02/la-mobilitat-motor-del-canvi-les-ciutats.html

 

A l’inici de curs es van inaugurar, per part de l’Ajuntament de Badalona, dos nous camins escolars a la ciutat.

El dia de la inauguració vam deixar clar que ens semblava una celebració precipitada ja que l’única actuació que s’havia fet al respecte era pintar un senyal verd als passos de vianants (senyal que alerta al vianant i no al vehicle, que és qui ha d’estar més atent).

A dia d’avui, la seguretat i la pacificació del trànsit en els recorreguts habituals cap a l’escola no estan assegurats. Habitualment, podem trobar escenes com les següents:

És per això que us animem a denunciar aquestes situacions d’inseguretat en els vostres recorreguts diaris a través de Twitter i Instagram. No oblideu el hashtag #camíjungfrau i les etiquetes @AlcaldePastor @AfaJungfrau.