COMISSIÓ DE GÈNERE I INTERSECCIONALITAT

Comissió amb l’objectiu de treballar en l’eradicació d’estereotips per prevenir i eliminar la violència de gènere i caminar cap a una educació d’igualtats reals.

Recull de Recursos


NOTÍCIES

Tractem-nos bé: La Bella que no volia una bèstia

Des de la Comissió de Gènere i Interseccionalitat de l’AFA de l’Escola Jungfrau, i com ja va sent tradició en els darrers anys pel 25 DE NOVEMBRE: DIA INTERNACIONAL CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, presentem un conte adaptat per nosaltres mateixes i canviat per a visibilitzar que com a societat tenim el poder de transformar les històries de sempre i, també així, la realitat que ens envolta. Amb aquest conte adaptat volem donar eines per a treballar la prevenció de les violències masclistes amb les nostres filles i fills.

 

Després de “La Ventafocs” i “La Caputxeta”, hem adaptat “La Bella i la Bèstia”. Hem triat adaptar la versió de la Companyia Disney, perquè és actualment la més popular. Recordem que la història és un conte popular francès. Si es fa recerca bibliogràfica ens adonem que durant el segle XVIII aquest conte era una faula que s’explicava a les noies joves perquè no tinguessin por dels matrimonis concertats, tan presents en aquella època. En aquests matrimonis normalment es casaven noies molt joves amb homes ja grans. Amb aquesta història se’ls intentava fer creure que encara que el marit fos vell i malhumorat, podien trobar, sempre i quan elles es portessin correctament i tal com s’esperava d’una noia en aquella època, un príncep en el marit que no havien triat.

Tant la versió del segle XVIII com la de Disney, tenen en comú el mateix missatge: encara que algú no et tracti bé, si tu et portes bé, l’altre canviarà. Avui en dia, sabem que aquest és un missatge que el que fa és fer responsable a la víctima dels mal tractes rebuts. A les noies joves del segle XVIII se’ls deia que si el marit no les tractava bé era per culpa seva, a les nenes dels segles XX i XXI se’ns diu que tot i que la nostra parella no ens tracti bé, si nosaltres sí que ens portem bé, som pacients i posem tots els esforços en ajudar a l’altre, podem fer que això canviï. I com bé expliquem en el conte il·lustrat que us presentem: ningú té dret a tractar malament als altres i tothom té dret a ser ben tractat.

I la frase “ningú té dret a tractar malament als altres i tothom te dret a ser ben tractat” no només fa referència a les relacions de parella o amoroses, fa referència a totes les relacions
humanes. És important tractar bé a les persones que ens envolten i saber que tenim dret a ser ben tractades.

 

Els contes eduquen en valors

Sabem que els contes potencien la imaginació i la creativitat, amplien les nostres capacitats d’atenció, memòria, percepció i comprensió, i ens ajuden a gestionar les emocions i a ampliar la nostra capacitat d’empatia. Però els contes també ens poden ajudar a crear espais amb els nostres infants per compartir amb ells valors i aprenentatges importants com l’esforç, el respecte, la perseverança i la responsabilitat.

I què passa amb els contes i els infants amb diversitat funcional?

La Roser Roca, fisioterapeuta i psicomotricista i mare de dues nenes de la nostra escola, ens proposa algunes reflexions sobre els contes i els infants que pateixen algun tipus de dificultat en el seu desenvolupament motriu:

  • Quants contes coneixeu amb protagonistes amb algun tipus de discapacitat motriu?
  • En quins contes es poden recolzar i emmirallar els infants amb diversitat funcional?
  • Com treballen les resta d’infants la diferència, la comprensió i l’empatia cap als iguals amb diversitat funcional?
  • Com volem que siguin els nostres fills i filles d’adults?
  • Quins valors volem treballar i promoure en ells i elles?

La Roser i la il·lustradora Rocío Martínez acaben d’iniciar un projecte en forma de conte que busca mostrar i reforçar els somnis i les inquietuds de nens i nenes amb alteracions motrius, i alhora fomentar la consciència social sobre la seva realitat.

“Què seré quan sigui gran?”

Amb aquest títol, el conte sobre diversitat funcional en atenció precoç de la Roser i la Rocío té l’objectiu de donar visibilitat a la diversitat funcional i encoratjar els petits valents i valentes que treballen dia a dia per aconseguir els seus somnis:

“M’embarco en el projecte d’aquest conte amb el desig inicial d’homenatjar totes aquestes famílies i, en especial, aquests petits herois i heroïnes que passen pels centres d’atenció primerenca (CDIAT), així com amb el deure de buscar una major inclusió de qualsevol persona que presenti alteracions motrius o funcionals en la seva vida, fent partícips tots els primers lectors i les seves famílies de la quotidianitat d’aquests infants” – Roser Roca

A través del dia a dia d’una nena de 5 anys amb alteracions motrius, el conte ens mostra una història en la que la importància no recau en les seves dificultats sinó en els seus desitjos, inquietuds i somnis, que són com els de qualsevol infant que es troba en una etapa de descobriment, de creixement i d’aprenentatge.

Amb la història de la Marta com a fil conductor, el conte també pretén conscienciar sobre les barreres arquitectòniques que compliquen cada dia la mobilitat de les persones amb dificultats motrius per culpa d’edificacions, el propi urbanisme i/o actituds incíviques. Així com ajudar a aquests infants i les seves famílies a normalitzar l’ús d’ajudes ortopèdiques (fèrules, caminadors, cadires de rodes…) i per la comunicació (sistemes augmentatius i alternatius per la comunicació) per millorar la seva autonomia i autoestima.

La Roser i la Rocío han començat fa pocs dies una campanya de finançament a Verkami per aconseguir que l’editorial Babidi Bú publiqui el conte. Si arriben a un determinat nivell de donacions, el seu objectiu és fer arribar exemplars del conte a entitats i centres de recursos pedagògics i a centres educatius. Us animem a participar en aquesta campanya per col·laborar en la inclusió dels infants amb dificultats motrius. Podeu consultar la campanya en aquest enllaç i seguir el projecte a través del seu compte d’Instagram.

Obres guanyadores

A continuació us presentem les obres guanyadores dels premis Llavors 2022 de relats digitals per la igualtat.

Premi al Millor curtmetratge d’Educació Infantil i al Millor Guió Original de Cicle Inicial d’Educació Primària

Títol de l’obra: Color carn [enllaç al vídeo]

Guanyadors: Bruna i Emili Lenti

Premi al Millor Muntatge Audiovisual del Cicle Mitjà d’Educació Primària

Títol de l’obra: Vull jugar a futbol [enllaç al vídeo]

Guanyadora: Maria Curt

Premi al Millor Guió Original del Cicle Mitjà d’Educació Primària

Títol de l’obra: La llama sàvia i les quatre paraules màgiques [enllaç al vídeo]

Guanyadora: Arlet Gordillo

Degut a la baixa participació, la resta de categories han quedat desertes.

Membres del jurat

Agraïm la participació i la implicació de les persones que han format part del jurat i han valorat les obres de Llavors 2022:

  • Cristina Gómez – mestra i referent de gènere de l’escola
  • Jazmín Muñoz – membre de la Comissió de Gènere i Interseccionalitat, mare de l’escola i mestra d’Educació Primària

Lliurament de guardons i premis

Els i les guanyadors/es del certamen Llavors 2022 podran recollir a partir de dilluns 2 de maig els seus guardons i premis. La Comissió de Gènere i Interseccionalitat contactarà amb ells/es per fer el lliurament.

Els premis consisteixen en:

  • Guardó del premi i diploma de la categoria.
  • Abonament per la temporada 2021-2022 per al cicle de teatre #SocMenut del Círcol.
  • Paquet de llavors de flors de Boter Garden.

Col·laboradors

Volem agrair especialment la col·laboració dels comerços i entitats que s’han implicat en aquest certamen:

El viatge de Maria (enllaç al curtmetratge)

El viatge de Maria és una petita excursió al món interior d’una adolescent de 15 anys amb autisme, un viatge ple de color, amor, creativitat i originalitat, que neix en el recorregut d’uns pares que veuen com la seva filla es comporta d’una manera especial fins a confirmar que té autisme. L’autor, el dibuixant Miguel Gallardo, pare d’una noia amb autisme, el defineix com una obra sobre l’afecte i la relació entre un pare i una filla que, per sobre de les dificultats de la comunicació, es transmeten un gran missatge d’amor.

Acadèmia d’Especialistes (enllaç al curtmetratge)

En l’últim dia de curs de l’Acadèmia d’Especialistes, infants amb autisme mostren les seves habilitats especials, aquelles que a vegades els altres poden veure com obsessions, manies o rituals sense importància però que per a ells són formes de comunicar-se i de fer el món més manejable i lògic. Habilitats especials com fer els puzles amb les peces del revés, ja que el costat dibuixat conté massa colors i despista; o catalogar les persones que coneixem no pel seu nom, sinó per una combinació de color i número.

Amb aquests curtmetratges d’animació del dibuixant Miguel Gallardo us convidem a parlar del Trastorn de l’Espectre Autista i del Dia Mundial de Sensibilització de l’Autisme que es commemora cada any el dia 2 d’abril.

No us perdeu altres curtmetratges sobre autisme:

  • El meu germanet de la Lluna (Frédéric Philibert, França, 2007) enllaç al curtmetratge.
  • Vola (Bobby Rubio, Estats Units, 2019) us deixem el vídeo de com es va fer, podeu trobar el curt a la plataforma +Disney.
  • Una volta (Erica Milsom, Estats Units, 2020) us deixem el vídeo de com es va fer, podeu trobar el curt a la plataforma +Disney.

Què és el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)?

El Trastorn de l’Espectre Autista és un trastorn d’origen neuro-biològic que afecta la configuració del sistema nerviós i el funcionament cerebral. Acompanya la persona al llarg de tota la seva vida i afecta, fonamentalment, la comunicació i interacció social i la flexibilitat del pensament i del comportament.

El TEA és considerat un ventall de trastorns relacionats amb el desenvolupament neuronal entre els quals es troben l’Autisme i la Síndrome d’Asperger.

L’autisme és distingeix de la síndrome d’Asperger principalment pel retard en l’aparició del llenguatge. Els infants amb TEA poden tenir dificultats per relacionar-se amb els altres, comprendre l’entorn i desenvolupar-se en situacions socials determinades. Per exemple en situacions d’acostament social inusuals o inadequades davant d’interaccions amb altres persones, en problemes per adaptar el comportament a diferents contextos o situacions socials, en dificultats per comprendre les regles socials “no escrites” o per entendre o expressar les emocions de manera ajustada a la situació. Algunes persones amb TEA presenten alteracions en el processament dels estímuls sensorials, amb malestar intens davant de determinats sons, olors, llums, sabors o textures; interès inusual en aspectes sensorials de l’entorn (com insistència per olorar o tocar determinades coses); fascinació per llums, objectes brillants o que giren, o indiferència aparent al dolor o a la temperatura. Aquests aspectes, i les creences que els infants autistes prefereixen estar sols/es, els generen més obstacles per fer amistats.

Orgull autista i neurodiversitat

Tot i que la majoria de persones consideren que l’autisme implica trastorns neuronals que comporten dèficits en determinades capacitats, fa molts anys que la recerca científica assenyala també les altes capacitats que algunes persones amb autisme demostren tenir. Els infants amb TEA poden tenir una intel·ligència molt variable que pot anar des de discapacitat intel·lectual a altes capacitats. Nombrosos moviments culturals arreu del món defensen el dret de les persones autistes a deixar de ser considerades com persones malaltes i treballen per fer visibles les seves destreses i sensibilitats. S’estima que un 10% de les persones amb TEA mostren habilitats inusuals i talents extraordinaris.

Rain Man

L’any 1988 es va estrenar la pel·lícula Rain Man protagonitzada per Tom Cruise i Dustin Hoffman i guanyadora de 4 Oscars (enllaç al tràiler). El film ens explica el cas d’un geni autista inspirat en el savi Kim Peek. L’argument tracta d’un jove egoista que espera heretar una fortuna del seu difunt pare i s’assabenta que el beneficiari serà el seu desconegut germà, un home autista amb habilitats especials en memòria i matemàtiques. Els dos germans compartiran experiències durant un viatge per Estats Units i el jove descobrirà les manies però també les genialitats del seu germà autista.

L’estrena de Rain Man i les nombroses publicacions sobre els trastorns de l’espectre autista dels anys noranta van contribuir a modificar la imatge de les persones autistes, mostrant, no només les seves dificultats, sinó també les seves potencialitats. Aquests discursos argumenten que les persones amb autisme, gràcies a la seva diferent percepció del món, són origen de descobriments i aportacions en enginyeria, art, matemàtiques i informàtica.

Les persones amb TEA i les seves famílies s’enfronten diàriament a un alt nivell de discriminació degut en gran part a la falta de conscienciació i comprensió del TEA. Cal eliminar els prejudicis, conèixer i comprendre les seves necessitats per facilitar-los la seva participació en la societat en igualtat de condicions i gaudir d’una vida més feliç.

Us deixem el vídeo que ha preparat la Confederació d’Autisme d’Espanya per aquest 2 d’abril (enllaç al vídeo):

Yo, Luca

Recordem també que fa un temps la Marta Giner, una mare de la nostra escola, va publicar el conte “Yo, Luca” per explicar-nos la història del seu fill Luca i les seves experiències junts. En Luca té Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i el conte “Yo, Luca” busca sensibilitzar i donar a conèixer com és un infant amb TEA perquè nens i nenes entenguin millor els seus amics i companys amb aquest trastorn.

La Marta ens explica que és molt important detectar el més aviat possible les dificultats del neuro-desenvolupament i aprofitar la gran plasticitat cerebral dels primers anys de vida per intervenir amb teràpies d’atenció precoç. No podem jutjar infants amb comportaments diferents als que esperem, ens diu la Marta, darrera del que veus hi ha incomptables hores d’esforç per adaptar-se a les regles del món que els envolta i cal tenir també en compte que hi ha discapacitats que no es veuen.

“He necessitat i volgut fer aquest conte per sensibilitzar i donar a conèixer com és un nen amb TEA. La historia mostra el nen meravellós que és en Luca, fent-lo brillar i transformant-lo en imatges plenes de color i encant. És necessari que els nens i nenes lectors comprenguin des de petits que hi ha diferències, però que en realitat tots som únics. I que és fascinant ser únic.”

“Córrer com una nena”

Què significa fer una cosa com una nena? [enllaç al vídeo]

El nostre model social està basat en una divisió sexual del treball que fa segles que es manté i que assigna els homes a l’esfera productiva (espai públic) i les dones a l’esfera reproductiva (espai privat). Així, els homes són educats i es construeixen com a patriarques, amb poder i autoritat; mentre que les dones són educades i es construeixen en una posició subordinada, de disponibilitat incondicional i obligació moral cap a la cura.

Tot i les diferents lluites socials com les lluites feministes, el model s’ha anat adaptant i ha continuat perpetuant les desigualtats que genera. Per exemple, a partir dels anys 80 en el context espanyol, les dones s’han anat incorporant en més mesura al mercat laboral, però els homes no s’han incorporat de la mateixa manera a les tasques domèstiques i reproductives. Aquesta pauta té com a conseqüència la “doble jornada laboral” per a les dones i que la conciliació s’expliqui com un problema femení, quan en realitat és un problema social.

Encara que les tasques de les dues esferes, productiva i reproductiva, són necessàries per a la vida humana, les primeres han gaudit històricament de més reconeixement social ja que són les tasques associades a la masculinitat. Mentre que el treball domèstic i de cures no gaudeix de reconeixement i, de fet, no es considera “treball” ni es comptabilitza en els càlculs del PIB.

Frases com “córrer com una nena” ensenyen a nens i nenes que hi ha una manera menys adequada de fer les coses: la de les nenes, contribuint a reforçar un ordre social en el que hi ha un gènere que es considera inferior que l’altre i que, per tant, li correspon tenir menys reconeixement en allò que fa. Però els rols masculins i femenins són producte del nostre sistema social, i, per tant, no tenen arrels biològiques. Les relacions de poder que provoquen desigualtats de gènere necessiten la violència per mantenir-se, per aquest motiu, cal continuar educant i reflexionant per detectar aquestes formes i erradicar-les en totes les esferes de la vida.

Família patriarcal, maternitat forçada, educació androcèntrica, heterosexualitat obligatòria, religions misògines, història robada,
treball sexuat, dret mono-sexista, ciència miop a allò femení…
gestos, silencis, mirades, signes, missatges que constitueixen i designen en dones i homes,
des que neixen, la posició social que ocuparan,
el rol de gènere a través del qual exerciran posicions de poder o de subordinació.
És una violència que converteix en natural allò que és un exercici de desigualtat social
Núria Varela a “Violència simbòlica” (2013)

Què és la càrrega mental o quan l’estrès té gènere

La càrrega mental és la “motxilla mental” que carreguem en el nostre dia a dia. Es tracta del conjunt de pensaments i tensions que té una persona per les exigències de l’esforç mental i emocional que genera un determinat context en l’àmbit laboral, familiar o domèstic. Aquesta càrrega la generen totes les tasques pendents en les que ens considerem responsables en els nostres micro-universos. Generalment, són recordatoris de tot el què hem de fer, organitzar i planificar, i és una càrrega que “pesa” quan no se’n comparteix la responsabilitat.

Segons un estudi realitzat per P&G, el 71% de les dones pateix càrrega mental davant de només el 12% dels homes que n’experimenta. Tot i que s’està produint un canvi notable en la societat, actualment, la logística, planificació, coordinació i presa de decisions en la llar incideix més en les dones que en els homes. I aquesta situació s’intensifica amb la maternitat.

Per altra banda, la crisi social i sanitària que ha generat la pandèmia del coronavirus està afectant en major mesura a les dones. Nombrosos estudis, alguns d’ells publicats en prestigiosos mitjans científics com la revista Lancet (1), han estudiat l’afectació de la Covid-19 en funció del gènere, i les dades indiquen que, durant l’etapa de confinament i estat d’alarma, les dones van assumir una major responsabilitat que els homes en les tasques domèstiques i en l’atenció dels fills i filles. Aquesta crisi sociosanitària va servir per tornar a posar el focus en aquesta càrrega que es pateix de manera silenciosa i, moltes vegades, de manera inconscient.

Articles que podeu consultar per a més informació:

Qüestionari: esbrina si pateixes càrrega mental

Contesta el test sincerament. Veuràs que al costat de cada resposta hi ha una puntuació, anota els teus punts i suma’ls en acabar el qüestionari per saber el teu nivell de càrrega mental.

1. Qui s’encarrega de revisar les ungles dels fills i filles i de retallar-les?

  • Jo… sinó el nen o la nena tindria unes urpes enormes. (2 punts)
  • Ho fem junts, és una responsabilitat compartida. (1 punt)
  • La meva parella és qui s’encarrega majoritàriament d’aquestes coses. (0 punts)

2. Qui controla plegar la roba i assegurar-se que estigui ben organitzada als armaris? (regalar la roba que ja no es necessita, comprar roba nova si escau, tenir-la organitzada perquè els infants siguin autònoms a l’hora de vestir-se…)

  • Doncs jo. La meva parella és un desastre en el tema d’organitzar la roba. (2 punts)
  • Ho fem junts, és una responsabilitat compartida. (1 punt)
  • La meva parella és qui s’encarrega majoritàriament d’organitzar la roba de la família. (0 punts)

3. Si rebeu visites a casa, qui s’encarrega dels preparatius de casa? (recollir la casa perquè estigui presentable, pensar el menú que acomodi a tothom, parar la taula de manera especial,…)

  • Doncs jo. La meva parella només s’ocupa d’anar a comprar el que falta per menjar o per casa (2 punts)
  • Ho fem junts, és una responsabilitat compartida. (1 punt)
  • La meva parella és qui s’encarrega majoritàriament d’organitzar el menú i de netejar la casa per tenir-la presentable. (0 punts)

4. Imagina que casa teva és una empresa que té quatre departaments: 1) alimentació, 2) neteja de la llar, 3) deures i tasques de l’escola dels infants (incloent extraescolars), 4) visites mèdiques i higiene dels infants… Qui dirigeix cada departament?

  • Jo dirigeixo tots els departaments o al menys tres d’ells. (2 punts)
  • La meva parella en dirigeix dos i jo els altres dos. (1 punt)
  • La meva parella els dirigeix tots (o al menys tres d’ells). (0 punts)

5. Podries dir que al cap tens “un llistat infinita de coses a fer” que et causen una mica d’estrès?

  • Si (2 punts)
  • Infinit tampoc. (1 punt)
  • No (0 punts)

6. A l’hora de delegar una tasca… com et sents? Tria una de les opcions següents:

  • Em genera ansietat, perquè sé que la meva parella no ho farà bé. (2 punts)
  • Em sento obligat/da a acceptar que es farà d’una altra manera, i ho respecto. (1 punt)
  • Em sento reconfortat/da i amb un pes menys a sobre. (0 punts)

7. Quina seria la teva reacció si la teva parella et digués que s’ocupa d’una tasca concreta important, per exemple, portar els infants a un aniversari i comprar-ne el regal?

  • Em faria por no saber què comprarien, ni quines coses els deixarà menjar a la festa. (2 punts)
  • No m’afectaria, em semblaria bé. (1 punt)
  • M’alliberaria, així podria descansar una mica o dedicar aquell temps a altres tasques. (0 punts)

8. Coneixes el “run-run”? És a dir, durant el dia passen pel teu cap milers d’assumptes pendents, tots relacionats amb la llar i la família, fins al punt que mentre ets a la feina els vas repassant sovint?

  • Totalment, des que em llevo fins que m’adormo porto el “run-run” al cap. (2 punts)
  • Una mica sí, però tampoc em molesta tant. (1 punt)
  • No, realment no hi penso gaire. (0 punts)

9. Has arribat a pensar que tot se solucionaria abans si les coses les organitzessis i fessis tu?

  • Sí, és el que normalment passa. (2 punts)
  • A vegades sí que em passa, sobretot si són coses relacionades amb la llar. (1 punt)
  • No, no em passa això. (0 punts)

10. La teva parella t’ajuda si li demanes, però li has de demanar, estàs d’acord?

  • Molt d’acord. (2 punts)
  • Més o menys d’acord. (1 punt)
  • No estic d’acord. (0 punts)

De 15 a 20 punts: Tens càrrega mental
Portes una càrrega mental important, i si tu no ho sabies… segurament, la teva parella tampoc s’ho imagina. Hauríeu de parlar d’això i trobar una solució.

De 7 a 14 punts: Sembla que hi ha equilibri
Les teves respostes no mostren tensió ni saturació de feines. Enhorabona, sembla que a casa vostra hi ha equilibri en el repartiment de les tasques de la llar i la família.

De 0 a 6 punts: Tu no la pateixes, però… has parlat d’això amb la teva parella?
Per les teves respostes sembla que no pateixes cap tipus de càrrega mental, però aleshores, qui la porta? Probablement sigui la teva parella la que estigui assumint aquesta càrrega i l’estigui patint. Parleu-ne, la comunicació en una parella és essencial per evitar desequilibris.

Manifestem-nos!

Totes les persones feministes que lluiten per la llibertat i el respecte a la diversitat ens trobarem el dimarts 8 de març a la cruïlla dels carrers Francesc Layret i Sant Anastasi a les 18 hores per participar en el seguici de la Comissió Unitària 8M. Porteu les vostres pancartes i samarretes!